VENT D'ARAM

     

 

         

RECORREGUTS

ARTICLE
PUBLICAT
PER
EL NOU9
EL
NOVEMBRE
DE
2009.









La fotografia, des dels seus inicis, ha estat vista com una via indefectible d’accés a la realitat. En un destacat assaig sobre la fotografia, Susan Sontag afirmava que la càmera és l’arma ideal de la consciència en el seu afany adquisitiu i les fotografies, una experiència capturada, un substitut de la memòria. Observem, en el text de Sontag, que inicialment relegava la imatge fotogràfica a simple representació de la realitat. Malgrat aquestes sentències, eminentment lligades a l’element mecànic de la fotografia, però també a la seva funció testimonial i documental, la pròpia Susan Sontag ens proporcionava una proposta menys utilitarista: la possibilitat que la imatge fotogràfica es convertís en una subversió de la imatge real, que se’ns pogués presentar com un vestigi o una empremta d’aquesta realitat. John Berger afegia, en sintonia amb aquestes reflexions, que només l’ull de l’artista ens pot acostar al significat ocult de la mirada i que tan sols una mirada particular ens aconseguiria apartar de l’axioma que diu la fotografia no explica res per si mateixa. En els treballs que conformen Recorreguts, Àngels Jordà aconsegueix demostrar que la realitat té múltiples facetes i que en la instantània fotogràfica hi ha diferents nivells de representació i d’interpretació. L’autora s’endinsa en una recerca carregada de sensibilitat i de subtilesa admirables, a través del laberint intricat que li proporcionen les imatges. Fascinada per convertir la realitat simple en alguna cosa més que il·lusions òptiques, Jordà reordena la imatge, amb l’ajut de la tecnologia, i elabora una cartografia que li permet resseguir les entranyes d’una objectivitat críptica. Una reproducció indefinida d’imatges extretes de la realitat la situen en el bell mig d’una autèntica narració que inclou suports estètics propers a la literatura o la cinematografia. La immersió sistemàtica en el fragment permet aflorar tot allò que resulta subliminar o amagat, i la suma d’aquestes petites parts ens aporta la veritable encarnació del tot. Un acurat procés d’identificació del detall ens condueix cap a una lenta metamorfosi en la percepció de la totalitat i ens trasllada fins una suprarealitat transgressora dels límits. La poètica de les imatges d’Àngels Jordà dóna pas finalment a un somni creador, a un espai de contemplació de representacions superposades que sublima la realitat a l’àmbit de la imaginació. Instal·lades al defora del temps i de la consciència, les imatges capten l’emoció pura i el misteri introspectiu que la pròpia realitat no aconsegueix mai aflorar. Una mirada singular evidencia amb precisió l’essencialitat oculta que només se’ns revela quan ressegueix amb cura els vestigis i les empremtes d’aquesta realitat; una realitat que tan bon punt supera el límit de la consciència es converteix en expressió intrínseca de narració.

Anna Palomo.

ESCOLTANT LA FORME DE L'ARBRE

ARTICLE PUBLICAT PER EL NOU9 EL DILLUNS 12 DE NOVEMBRE DE 2007